diumenge, 10 de juny de 2012

Els metges del Raval

Salut a domicili


No són famosos ni rics, no transplanten fetges ni operen a cor obert. Només són metges d’atenció primària a domicili, ni més ni menys. El seu dia a dia es compon d’estrets carrerons, d’escales i habitatges humils del Raval, on persones grans els esperen ansiosos i els tracten amb devoció. Amb les retallades pressupostàries en Sanitat que el Govern està aplicant, aquesta medicina per als més pobres i indefensos de la ciutat està en perill.


   



Una motxilla, un llistat amb noms i direccions i un telèfon mòbil. Aquest és l’equip que
la doctora Thaïs Clua prepara cada dimecres a la sisena planta del Centre d’Atenció
Primària (CAP) del Raval Sud per saltar als carrers d’aquest barri barcelonès i atendre
als pacients, la majoria de cops gent gran, que no poden moure’s dels seus domicilis per
anar a la consulta del metge.
L’acompanya l’enfermera Maria Pitarch, que fa vint anys que atén tant les urgències
domiciliàries com els pacients crònics, i l’interna de quart any, Susana Sánchez. Els
dilluns, és el doctor Josep Franch qui s’encarrega dels “domis”, tal com informalment
els anomenen.
Ara, però, temen que aquest servei d’urgències domiciliàries quedi desatès per culpa
de les retallades pressupostàries en Sanitat que el Govern està duent a terme. I és que
el Raval és un barri difícil, castigat per la pobresa i l’oblit, i on l’assistència domiciliària
adquireix una rellevància especial.