diumenge, 28 d’octubre de 2012

La responsabilitat del periodista local

En un mitjà públic i local, com és Ràdio les Borges, no hi ha marge d'error a l'hora de contrastar les fonts o de representar a totes les veus possibles


Ja fa un mes que va començar la nova programació a Ràdio les Borges.

L'1 d'octubre va ser el dia en què el Jordi Mir encetava el seu primer Al Dia i jo, a la tarda, feia el mateix amb Tot i Més, el magazine local que tinc l'honor d'editar i presentar.

Abans d'aquell dia, però, hi van haver molts mesos de reflexió, preparació, treball i esforç, no només per part nostra, sinó també per part de tots els membres de la Junta de la ràdio. Des d'aquí, els ho agraeixo sincerament.

Treballar en un mitjà de comunicació local i públic és la feina més exigent a la què m'he hagut d'enfrontar mai. Com a mitjà, tenim molt clar quina és la nostra funció, però, personalment, com a periodista local, m'he adonat de la responsabilitat que això comporta.

Contrastar la informació és important, però en un mitjà local ho és encara més. Donar cabuda a veus plurals és important, però en un mitjà local -i públic- ho és mil vegades més.

Qualsevol responsabilitat inherent al periodisme es multiplica exponencialment en el periodisme local. La comunitat d'oïents és més reduïda i, per tant, el marge d'error també ho és.



En definitiva, aquests són només els primers passos en una nova etapa de Ràdio les Borges, que té més de vint-i-cinc anys d'història, però que vol aconseguir que, hi hagi l'Ajuntament que hi hagi, el projecte de la ràdio no es faci i desfaci en funció dels canvis polítics.

Precisament, Jordi Mir va parlar sobre aquest tema en una entrevista al quinzenal SomGarrigues.



No dubteu en fer un cop d'ull al nou portal web de Ràdio les Borges. Hi trobareu informació, història, podcasts...

Si voleu seguir la programació de la ràdio, podeu fer-ho a través del 107.1 FM del vostre dial si ens sintonitzeu des de les Borges, o bé a través de les emissions en directe d'Internet, a radiolesborges.cat !


dimarts, 28 d’agost de 2012

Inside the story

Un manual imprescindible sobre storytelling 



Tot va començar amb un tweet:


@AdamWestbrook Question for Spanish speakers: Inside The Story will be translated into German and I'd like a Spanish v too. Volunteers pls contact me :)

Així va ser com, ara fa uns mesos, vaig començar a treballar a distancia amb Adam Westbrook (@AdamWestbrook) i David Domingo (@dutopia).

La tasca era simple: traduïr de l'anglès al castellà el manual coordinat i publicat per l'Adam "Inside the story".

El David i jo ens vam animar, i com que els dos érem catalans, li vam proposar a l'Adam de fer també una versió en català, ja que crèiem que podia tenir un públic potencial important. 




La seva resposta no va poder ser més afirmativa.

Ara, cinc mesos després, la publicació en català ha vist la llum i ja us la podeu descarregar gratuïtament.

L'experiència ha estat més positiva del que m'esperava. No visc de la traducció, el meu és el periodisme. Però m'interessa moltíssim el tema del llibre, l'storytelling, i he après un munt de coses tot traduint-lo.



Per saber més coses sobre el llibre, podeu visitar la pàgina web insidethestory.com o la corresponent pàgina al Facebook.

I moltes gràcies a la Karma Peiró per fer-ne ressò al seu blog!

divendres, 6 de juliol de 2012

Felicitats, Som Garrigues!

Aquesta publicació ja va guanyar el Tasis-Torrent el 2008


El guardó està valorat en 10.000 euros



Confesso que sóc d'aquelles persones que encara creuen que la dècada passada és la dels anys 90. La veig propera, gens llunyana en el temps. No tinc la sensació que hagin passat dotze anys des de la fi d'aquella gloriosa dècada.
Tot el contrari d'allò que em passa amb el Som Garrigues: també són dotze els anys que fa que aquesta publicació va sortir a la llum i jo tinc la sensació que és un quinzenal que sempre hi ha sigut i que fa anys i panys que existeix.
Precisament és per això que el Som Garrigues ha tornat a guanyar el premi Tasis-Torrent a la millor publicació o iniciativa, 
“per haver-se consolidat com una publicació molt ben feta i que és la referència informativa a la comarca” 
segons el jurat de la XXXI edició dels Premis de Comunicació Local.
Realment, no és fàcil aconseguir formar part del quotidià dels garriguencs i garriguenques d'una forma tan escandalosament imprescindible com ho ha fet el Som, i encara més des que també existeix la seva versió en digital i és present a les xarxes socials.
Des d'aquí vull donar l'enhorabona a tots aquells que dia a dia fan que aquest diari sigui possible.






Aquest article el trobareu publicat en el número del 6 de juliol del Som Garrigues 

diumenge, 10 de juny de 2012

Els metges del Raval

Salut a domicili


No són famosos ni rics, no transplanten fetges ni operen a cor obert. Només són metges d’atenció primària a domicili, ni més ni menys. El seu dia a dia es compon d’estrets carrerons, d’escales i habitatges humils del Raval, on persones grans els esperen ansiosos i els tracten amb devoció. Amb les retallades pressupostàries en Sanitat que el Govern està aplicant, aquesta medicina per als més pobres i indefensos de la ciutat està en perill.


   



Una motxilla, un llistat amb noms i direccions i un telèfon mòbil. Aquest és l’equip que
la doctora Thaïs Clua prepara cada dimecres a la sisena planta del Centre d’Atenció
Primària (CAP) del Raval Sud per saltar als carrers d’aquest barri barcelonès i atendre
als pacients, la majoria de cops gent gran, que no poden moure’s dels seus domicilis per
anar a la consulta del metge.
L’acompanya l’enfermera Maria Pitarch, que fa vint anys que atén tant les urgències
domiciliàries com els pacients crònics, i l’interna de quart any, Susana Sánchez. Els
dilluns, és el doctor Josep Franch qui s’encarrega dels “domis”, tal com informalment
els anomenen.
Ara, però, temen que aquest servei d’urgències domiciliàries quedi desatès per culpa
de les retallades pressupostàries en Sanitat que el Govern està duent a terme. I és que
el Raval és un barri difícil, castigat per la pobresa i l’oblit, i on l’assistència domiciliària
adquireix una rellevància especial.

dimarts, 15 de maig de 2012

"Artur Mas, a quina mútua vas?"

En motiu del primer aniversari del moviment #15M, una cinquantena de metges i personal del CAP del Raval Sud de Barcelona s'han concentrat aquest migdia davant del centre per protestar contra les retallades i a favor d'una Sanitat Pública de qualitat.


Algunes consignes que s'han pogut escoltar:
"Prou retallades"
"Ningún ser humano es ilegal"
"Educació i sanitat pública i de qualitat"
"Artur Mas, a quina mútua vas?" 
"No nos mires, únete"
"No són retallades, és privatització" 


Les xiulades, que han començat a les 14h, han durat gairebé una hora. Els concentrats també han tallat el trànsit durant un quart d'hora i han fet una marxa al llarg de la Rambla del Raval.


Cada dimecres a les dues del migdia hi ha convocada una xiulada d'un quart d'hora al davant de la porta del CAP, on tothom qui vulgui s'hi pot afegir.







Veure la galeria de fotos completa. 

dijous, 3 de maig de 2012

Les claus de la presentació de l'anuari Mèdia.cat, els silencis mediàtics del 2012

Aquesta tarda, al Col·legi de Periodistes de Barcelona, s'ha presentat l'Anuari Mèdia.cat 2012, impulsat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils i que recull quinze reportatges sobres les matèries més silenciades pels mitjans de comunicació dels Països Catalans de l'any 2011.


Aquestes en són les claus...


1. La SICAV dels Borbons és el tema d'obertura de l'Anuari.
La infanta Pilar de Borbó, germana del rei Joan Carles, té un patrimoni d'origen desconegut de 4,5 milions en una societat d'inversió col·lectiva que pràcticament no paga impostos.


2. El gruix de finançament de l'Anuari s'ha fet gràcies al micromecenatge.
La campanya ha recollit més de 6.400 euros a través de la plataforma de crowdfunding Verkami. Han estat 256 els micromecenes que hi han invertit.
Segons el degà del Col·legi de Periodistes, Josep M. Martí:


"Ens hem d'anar acostumant a aquesta forma de finançament, al micromecenatge: té una gran perspectiva de futur i caldrà la implicació de la ciutadania per garantir la pluralitat"


3. Dia Mundial de la Llibertat de Premsa.
L'Anuari vol demostrar que hi ha eines que permeten recuperar l'esperit inicial del periodisme: l'actitud, el rigor i el sentit crític. 
El president d'ESCACC, Àlex Gutiérrez, ha dit que:


"Hi ha dos tipus de silencis: voluntaris i involuntaris. Els primers són polítics, econòmics i editorials, i és difícil que els periodistes de base ho puguin canviar."
"L'Anuari compleix una funció de denúncia i és una guia d'actuació pràctica per a periodistes".
El president del Grup de Periodistes Ramon Barnils, David Bassa, ha afegit que:
"En l'actual context de crisi, de grans grups mediàtics i de la inèrcia del major control polític dels mitjans públics, hi ha més silencis mediàtics".




... i així ho han viscut els assistents:

diumenge, 15 d’abril de 2012

El meu CV, segons Google

"No m’enviïs el teu currículum, ja et buscaré a Google".

Per als que busquem feina, això no és nou. Avui, les empreses que seleccionen personal rastregen les xarxes socials per veure quin comportament té cada individu, i sovint prejutgen en base a allò que hi troben.

No dic que el CV convencional ja no serveixi. No fa nosa tenir-ne un guardat al calaix, a punt per a qualsevol situació. Però hem de ser conscients que el nostre comportament a la xarxa pot ser més revelador que el millor dels currículums.

Des de l’èxit de les xarxes 2.0, cal ser precabut a l'hora de penjar a Internet certa informació o fotografies personals. Cal pensar-s'ho dues vegades perquè la nostra reputació hi estarà supeditada a l'hora de trobar una feina.

També és cert que aquestes xarxes tenen una doble vessant: existeixen eines que ens permeten mantenir la privacitat, i cal usar-les intel·ligentment.

Hem de ser prou llestos i utilitzar les possibilitats de les xarxes socials en benefici propi. Hem de saber crear una imatge de nosaltres que, enlloc de perjudicar-nos, jugui al nostre favor a l’hora d’afrontar una entrevista de treball.


Article publicat a SomGarrigues.

diumenge, 8 d’abril de 2012

Periodista en Beirut

Crónicas desde Oriente Próximo es más que un blog.

¿Por qué debería interesarnos más que cualquier otro de los muchos blogs sobre el tema? 
Oh, hay muchas razones por las que seguir su pista.

Vamos a humanizar todo un poco. 
El responsable de la movida es Nico Lupo, un joven periodista de Barcelona que al terminar la carrera, y viendo el panorama que ofrecía el país, ahorró durante unos meses y partió hacia Beirut.
Así, sin más. De freelance, que se dice ahora. 
Y con su hocico para encontrar la noticia, se fue en busca de su oportunidad. El muy intrépido.

En fin, que a través de su blog nos trae historias sirianas desde primera línea, sin dejar de lado su particular visión de extranjero en la zona.


Imágenes de cronicasdeoriente.com

dilluns, 26 de març de 2012

Pinterest: un recull

La nova xarxa social ha aparegut per quedar-se i amb pocs mesos de vida ja té més visites que Google+
Si teniu un perfil Pinterest podeu explicar la vostra experiència en un comentari. O potser és el primer cop que sentíeu a parlar d'aquesta xarxa social?

divendres, 23 de març de 2012

Tipografia d'una nit del Raval

Repte:
Sortir a passejar pel barceloní barri del Raval i tornar amb una foto-història
Equip:
La meva Nikon D3100 i una bufanda
Temps disponible:
Mitja hora
Valoració de l'experiència:
Molt interessant!
Resultat:

dimecres, 7 de març de 2012

Va de mercats


Quin interés té el mercat setmanal que cada dimarts i dissabte al matí se celebra a les Borges Blanques? Per a nosaltres, els autòctons, els que ho vivim d’una forma quotidiana, no té cap mena d’atracció. Però vist des de fora, des de la facultat de comunicació de Barcelona, per exemple, es veu que és un ritual de de gran interés sociològic i periodístic.
I això es va acabar traduïnt en un projecte radiofònic i acadèmic que tenia com a objectiu mostrar com era la gent d’un poble, quines expressions utilitzen, quins costums tenen... a través del seu mercat setmanal. L’objecte d’estudi escollit per fer el programa pilot no va ser altre que el mercat de les Borges.
Després que la boira em trunqués els meus dos primers intents de gravar el so ambient del mercat amb una gravadora de veu (perquè no hi havia ni una ànima rodant per la plaça i, per tant, tot era silenci), vaig aconseguir-ho. I vaig poder captar sons d’allò més curiosos: converses entre venedors i clients, queixes envers els conciutadans que prefereixen anar a comprar al mercat de Mollerussa, ofertes i preus descomptats...
Sincerament, pensava que ja ho sabia tot del mercat del meu poble, però parant bé l’orella, m’he fet ressò de diverses curiositats que no hagués dit mai.


Escolta'n el resultat!




Columna publicada a l'últim número del quinzenal SomGarrigues)