diumenge, 18 d’abril del 2010

El País i el centralisme

Confessaré: jo no acostumo a comprar el diari. Com molts joves consulto la premsa a través d’Internet per informar-me. Avui, però, tenia un diumenge mandrós i m’ha vingut de gust baixar al quiosc, comprar-me el diari i llegir-lo mentre esmorzava. La torrada amb melmelada quasi m’ennuega quan he vist que El País publicava un article a doble pàgina titulat Las autonomías necesitan corsé.

Des d’un bon principi, el periodista que signa l’article, Alejandro Bolaños, es mostra contrari al sistema d’autonomies espanyol. No pas perquè sigui un ferm defensor de la llei de vegueries precisament, sinó perquè qüestiona la sostenibilitat econòmica de l’Estat del benestar espanyol.

Bolaños posa en dubte l’assignació pressupostària de les comunitats autònomes. Es pregunta si seran capaces de contenir el dèficit i el deute públic, fet que, segons diu, deixa sota sospita les polítiques de benestar. “La rapidesa del procés de descentralització en les últimes dos dècades ha deixat molts cops l’eficàcia i la lògica econòmica a la cuneta”.

Hem d’entendre, doncs, que la crisi econòmica que plana encara sobre Espanya és deguda a la descentralització? Tranquils. Que el dèficit del govern espanyol arriba ja al 9,5% del PIB? Fàcil solució: només cal retallar les competències que tenen les comunitats, com ara la sanitat i l’educació, ja que són “intensives en personal”. Perquè, és clar, “són necessàries 50 universitats públiques?”.

Si per tal de dur a terme l’ajustament econòmic que hipotèticament ha de treure Espanya de la crisi significa que el govern central ha de recuperar les competències en educació i sanitat i tornar a exercir el control sobre la gestió dels governs autonòmics, no anem bé.

2 comentaris:

  1. Doncs precisament una possible solució seria més independència per les autonomies i que cadascuna es gestionés segons qué totalment pel seu compte. És una mica tocanassos que es contribueixi més del q es reb, o al contrari, que es rebi més del q es contribueix. Federalisme ja!

    ResponElimina
  2. El fet es que donar més poder a les autonomies no significa matemàticament més recursos econòmics en aspectes com la sanitat o l'educació. Aquest es un problema no resolt en tots els països, especialment els europeus. Per exemple, Madrid (la comunitat) ha retallat dràsticament les partides pressupostàries en aquestes dos matèrises.

    Salut!

    ResponElimina